Com que sembla que tot està megaestable i que la Clàudia ens ha dit que a 1 Km de Bagergue ja calcem esquis, decidim anar a fer un d'aquells cims que teniem entre cella i cella des de fa temps.

Sortim dissabte ben carregats per anar a dormir a la Cabana de Liat. Calcem els esquis a menys d'un Km de Bagergue. La neu es continua. Enfilem cap a la borda de Lana. D'allà girem a l'esquerra com si anèssim al Pincela. Deixem el camí del Pincela a la dreta i seguim cap al Collet de Varrados des d'on ja veiem al fons al Tuc d'Armeros. El dia es va tapant però per sort la visibilitat es prou bona. Finalment després de quasi 5 hores arribem al Tuc d'Armeros. Posem pells i avall ràpid perquè s'acosten núvols baixos que ens taparan la visibilitat. Tornem a posar pells per remuntar un 100 metres fins al Collet d'Ansa de Caudera, des d'on veiem la cabana de Liat al fons. En un ràpid descens amb poca visibilitat arribem a la cabana.

Està millor del que esperàvem, tot i que a dintre hi ha neu. Però hi ha el mes important, llenya per per foc!!!

Al dia següent no matinem massa dons a la nit ha fet un bon regel i esperem que la cara Oest de Mauberme transformi.

Sortim de la Cabana i baixem cap el Horat de l'Unhola. Allà posem pells i anem enfilant cap als Estanyets de Mauberme.
Des d'allà decidim pujar per la canal de la dreta i que puja en diagonal fins a tocar el cim. Posem ganivetes dons cada vegada el pendent es mes dret i la neu està una mica dura. Finalment a la cota 2.700 posem grampons per enfilar la part final. Tot i amb això pugem amb els esquis a l'esquena amb l'esperança que el sol faci la seva feina i poguem començar els descens el mes amunt possible

El últims 10 m fins l'aresta son molt drets degut a la petita cornisa que s'hi havia format.
Estem 10 minuts a dalt aprofitant unes de les millors vistes del Pirineu i el magnific temps que fa

Per el descens, tal com esperàvem, el sol ha fet la seva feina i a uns 50 m per sota el cim ja ens posem els esquis.
Descens de pel.licula, per una magnifica neu primavera fins als Plans de Tor.
Allà es el troç més penós de tota la sortida dons son llarguíssims plans que ens fan remar ben be 3/4 d'hora. Finalment una mica més enllà de la Cabana de Calhaus podem fer tot els ràpid descens per la pista fins arribar pràcticament on havíem deixat el cotxe el dia anterior.

En definitiva una ascenció d'aquelles que no s'obliden.

Per cert Clàudia, Gràcies per la info